Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
m’agrada el futbol. però no excessivament.
ahir era un dia, per aquells a qui segueixen “la roja”, per patir. Pero ei, no hi ha de que preocupar-se. tenim a en Camacho!
juro que vaig acabar de mirar el partit per morbo i per veure què més deie en Camachín. Aquest tio te tanta fe acumulada al cos, que li deu sortir per les orelles.
Davant situacions tant impossibles com les d’ahir ell veia una llum al final del túnel. “podemos!”. “Esta vez Italia no pasa”,…
Ni el nino budú ni hòsties. Camacho power!.
Properament, a la vostra botiga d’amulets més propera, trobareu el nino de la sort camachín. Aneu-lo reservant que es una promoció exclusiva.
In Spain:
Fulano de Tal, Pepe Pérez, Fulano, Fulanito, Mengano, Menganito, Perico de los Palotes, Fulanito de Tal, Menganito de Cual, Zutano, Zutanito, Sultano, Sultanito, Don Nadie, Juan Nadie, Perengano. Femenino equivalente: Fulanita, Fulanita de Tal, Mengana, Menganita, Menganita de Tal.
avui a “cuina x solters, però coses bones” : llom amb patates i ou ferrat
ingredients:
· llom del mercadona.
· opcio 1: patates congelades corte fino. / opció 2: patates de l’hort.
· ou fresc, a poder ser de gallina.
preparació
· fregim les patates.
· quan estiguin a mig fer posem la planxa a escalfar.
· un cop fetes, fregim l’ou ferrat.
· posem el llom a la planxa.
opcionalment li pots posar molt de ketchup.
el cos m’estava demanant un canvi.
no sabia per on començar així que ho vaig fer com sempre redisenyo: googlejant. És la solució clau sempre que vols buscar alguna cosa i no saps per on començar. “free templates” i coses així.
he hagut d’experimentar tal i com ho faria el propi creador de frankenstein. sense saber a on arribaria no m’he posat límits. he deixat que el diseny s’apoderès durant uns dies de la meva creativitat.
potser el canvi amb l’anterior diseny sobta, però és el que pretenia.
En aquest post haguès estat bè fer un copy paste d’alguna canço per recordar. Però crec que no ho necesito. En aquests més de tres anys, nomès ho he fet un cop i quan era aprenent. Quins temps aquells en que tota una generació vam començar a escriure.
Hi havia pique. Èren temps en que em comentàven. No se que passa per la blogosfera darrerament però tot està canviant. La gent vol tenir noves idees però no pot.
Jo per exemple vull innovar. I crec que no ho aconsegueixo. No tinc res al cap que em faci veure amb claredat que aquest blog tornarà a ser el que era abans. Tambè perquè el diseny potser és massa seriós i espanta. Però em fa por tornar a tenir un diseny tan “hippie” com l’anterior. Més que res per l’impacte sobre els meus estimats lectors.
Segurament redisenyaré. No se quant ni com, però ho faré.
Molts de vosaltres ja sabeu que m’agrada còrrer. Els principals motius son:
- Per hi han curses on als abituallaments, t’has de barallar amb el veí perquè no se t’emporti el tros de barreta energètica. Així mateix, tambè n’hi han en les que tu mateix t’has de posar l’aigua al got. Això no te preu.
- Perquè hi han curses on acabes tant emmerdat, ple de fang, que sembla que aquell fang hagi estat allà tota la vida. Desprès per treure’l és una història.
- Perquè per anar a les curses, de vegades pago més que no per còrrer. I no és maco això…
- Pels fuets, samarretes, patates, i d’altres productes de la terra. Estàs tota la cursa pensant nomès en arribar per fotre queixalada.
- Per veure quin límit té el meu cos. Pagaría per veure com no puc donar un pas més i m’han de portar a l’arribada amb ambulància. Desprès, quan haguès de tornar a casa, ja no em faria tanta gràcia.
.Estem tocats de l’ala.
bases de dades relacionals, protocols, sniffers, vulnerabilitats del sistema, GRUB, TCP-IP, Ajax, php, networking, DNS, firewall, proxy , postfix, smtp, c++, unix, linux, samba, … i tot un llarg etcètera.
han estat dos anys de consolidació. D’experiència professional. De motivacions.
hem après tot el que podíem aprendre i més. A fer mal controladament i que no ens el facin a nosaltres.
ara, ja s’acaba. Es concentren tots els coneixements en un projecte individual. Aquí és on es demostra que no hem estat perdent el temps i que som capaços de resoldre, conscientment, qualsevol dels problemes i dubtes informàtics que poden sorgir a una empresa professional.
hem realitzat un esforç bastant gran. Per fi podré tornar a tenir vida social.
Estic entrant en un camí sense sortida? un bucle infinit?
La gent no comenta. No diu res.
Em sento sol. Jo i les meves icones acabades de néixer. Abandonats.
Recordo amb alegria aquells temps on l’especulació de comentaris era a l’ordre del dia i on la gent venia i deia el que volia.
Res no a canviat des d’aleshores. O això pensava jo fins fa uns dies.
personatge incomprès de la constància, ésser d’excepció que porta bambes, massoquista pedestre, conqueridor del carrer, geni que trenca la banda, missatger de la victòria, aventurer de l’asfalt, heroi que sues la samarreta…
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).