Com un gos esquivant els obstacles, l’ésser humà neix, creix, es desenvolupa i mor. Durant aquest recorregut es molt possible que ens equivoquem; que agafem l’obstacle equivocat i estiguem desqüalificats. Interiorment ens podem sentir uns inútils, uns desgraciats, i arribem a pensar que mai podrem tornar a aixecar el cap.

De cop, el jutge se t’apropa i et diu que tot ha sigut un somni i despertes. Et trobes al teu llit. Fred. Nomès escoltes el silenci que t’envolta.

I et lleves pensant que avui pot ser un bon dia.

” Miro més enllà del que els meus ulls són capaços de veure. Avui no hi ha ningú allí, esperant-me.
Se que pensar amb tu no m’ajuda a superar ni oblidar tot allò que vàrem passar. No vull. no puc.
amb la mateixa gent. El mateix ambient, però sense tu. No pots parlar d’allò. Ho sé, jo tampoc. però em costa tant no pensar-hi quan em sento tan aprop de tot allò que vàrem viure.

Escolto els somriures d’aquells que t’estimen i t’admiren. Comparteixo moments en que se que a tu també t’hi agradaria ser. És per això que intento gaudir i fer que ells també sentin el teu perfum més aprop

(…) “

No és la seva mirada intensa,
ni tan sols que em sonrigui de tant en tant.

No és pel seu cos d’escandol,
que allà on va triomfa.

És, simplement, que torno a escriure sobre l’amor.

No se que deuen pensar de mi els pocs lectors que hem deuen quedar.
La majoria de dies dormo fins tard i desprès no tinc més remei que anar-me’n a treballar. Quina època la de l’atur Va ser mítica, penso ara. Passen els dies i l’estiu fugirà sense haver-lo aprofitat, és com si ho estiguès veient.
Tambè penso que estic bebent massa poca cervesa i que lligo massa a la feina i massa poc al carrer, cosa que no m’havia passat fins que vaig entrar a aquesta empresa. Bé, estimat diari, no tinc gaire cosa més que explicar-te.
Entre tu i jo, diari, desprès d’aquest post si que ja no deu quedar cap supervivent a lmewmon. Crec que s’ha extingit la espècie…

Aquesta setmana he descobert lastfm.es.

Potser la majoria de vosaltres ja ho coneixíeu. Potser no. Interpreto aquesta web com la manera més fàcil, còmoda i atractiva d’anar amb la música que a tu t’agrada allà on volguis que hi hagi internet. Tot això batejat amb la possibilitat de crear un perfil musical que s’adapti a tu i compartir-lo amb gent del teu estil musical. Last FM és compatible amb iTunes; així que mentres tu escoltes la teva música de sempre, aquesta es va afegint a la teva llista de LastFM automàiticament.
L’altre avantatge que té, és que pots decidir tu mateix quin grup escoltar, escoltar la ràdio dels teus amics o veïns, veure la compatibilitat que tens amb ells.

En definitiva, potser és la millor manera de tenir els teus gustos ben organitzats i veure, encara que sigui per curiositat, quina és la canço que escoltes més vegades aquella setmana.
A la feina és una bona idea tenir-ho, perquè no fas sospitar gens.
És clar que si tenen un proxy torracollons, com és el meu cas, no és una feina gens fàcil.

Arriben dies on al cervell li costa pensar…o potser és que ja no se ni què explicar-vos.
Són més de dos anys intercanviant idees, pensaments, cerveses,… entre tots vosaltres. Així mateix, l’època primaveral i estiuenca ens fa venir una mena de síndrome “poc enlluernador” a tots nosaltres.
I això és una cosa que està demostrada. Així que, de tant en tant, potser explico coses que no “venen a cuento”. Més que res per emplenar el blog i que no quedi buit, ja m’enteneu.

No!! No ho feu!! No feu doble click!!
Si ho feu li esteu donant peles al Sr. Bill Gates!!

Es veu que desde ja fa un temps que tenen patentat el doble click i d’altres burrades, com per exemple:
* El doble clic per engegar programes en interfícies d’usuari
* Mètode per publicar informació que els altres poden llegir fent servir un teclat, un monitor o un ordinador personal
* Mètode per fer servir 10 dits per escriure sense fer servir la vista per posar les lletres individuals
* Mètode per combinar les paraules de l’idioma espanyol per formar frases que tinguin sentit (incloent els intents errònis destinats a fer que el que escriu l’autor tingui sentit).

Ja veieu al que en diuen treballar aquests de Microsoft: buscar absurditats i convertir-les en propietat privada. Un dia d’aquests s’inventaràn qualsevol excusa per dir que l’usuari que fa servir Windows és propietat privada de Microsoft.

Via: Maquinotes Maleïdes

L’altre dia bloguejant, vaig topar amb el discurs que va fer Steve Jobs (CEO d’Apple) a la universitat d’Stanford l’any 2005. En aquest discurs, Jobs explica tres etapes de la seva vida i, la veritat, et donen unes ganes d’emprendre grans projectes. Us recomano que us el mireu sencer i reflexioneu.

->Anar al vídeo

L’altre dia bloguejant, vaig topar amb el discurs que va fer Steve Jobs (CEO d’Apple) a la universitat d’Stanford l’any 2005. En aquest discurs, Jobs explica tres etapes de la seva vida i, la veritat, et donen unes ganes d’emprendre grans projectes. Us recomano que us el mireu sencer i reflexioneu.

->Anar al vídeo

Ara és el moment en que segurament m’estareu criticant per no haver aparegut per aquí en dues setmanes ni haver donat cap senyal de vida.
Cert. Però també és cert que he estat d’exàmens, dels quals n’he de recuperar alguns per burro, i perquè la feina m’està xuclant tot el temps lliure que he tingut durant tota la meva maravellosa època d’aturat.
Bé, això diriem que ha sigut un resum ràpid d’aquestes setmanes.
A part, tinc un nou joguet anomenat vodafone 1605 el qual he “tunejat” interiorment al més pur estil iphone. Una monada, vamos. Però m’ha enganxat :p

Punt i a part. Saps quan vols dir-li alguna cosa a algú i no trobes el moment? Doncs porto 1 mes sense trobar el moment.