Encara que estàn a la meva ment i no les oblido, segurament, prescindirè d’explicar petites anècdotes del meu gran viatge a terres irlandeses….
Ves a l’àlbum de fotos
“Vaig arribar a Irlanda una mica atabalat. El canvi de llengua va ser el gran pas que no vaig poder superar fins a la meitat del primer dia, el qual el vaig dedicar a conèixer Dublín i els encants que amagava.
La ciutat es basa en esglèsies, pubs i el centre. D’esglèsies n’hi han moltíssimes, però tampoc és un atractiu per mi. Al centre trobem l’Spire Tower, què és una punxa que serveix com a punt de trobada per a molta gent, inclòs per a mi. Intentava sempre tenir-la localitzada per no perdre’m, sobretot els primers dies.
Vaig anar al Temple Bar, que el tenia allà mateix al costat de l’alberg. Bé, de fet l’alberg estava al centre de la ciutat i em quedava tot més o menys a mà.
A la nit vaig a anar a fer unes pintes amb alguns catalansadublin…
…i a léndemà vaig tornar a passejar per Dublín ja que el bus de l’excursió a Glendalought sortia massa aviat. Vaig visitar el Phoenix Park, que és un dels parcs més grans de la ciutat i vaig estar allí llegint i descansant. Diuen, que al ben centre d’aquell parc hi viuen cèrvols en llibertat. No m’hi vaig voler acostar gaire, per si de cas.
Ara si, a l’endemà vaig agafar el bus turístic que em portaria a visitar els Powerscout Gardens, Dun Laoghaire i Glendalought.
A l’endemà al matí vaig agafar el bus que em portaria a Belfast. La Noe em va fer un mapa d’un alberg en un “posavasos” i el vaig trobar a la primera! El servei era una mica escàs i el lavabo donava molt que desitjar. Però el preu era immillorable. 6 pounds i mig per dormir en una habitacio de 18 persones. Vaig pecar i vaig dinar en un McDonald’s i ben dinat, vaig anar a visitar els famosos murals de la banglesa-protestant.
El dia següent seria molt dur, però no vaig deixar d’anar a fer una Guinness amb uns nois que vaig conèixer al mateix alberg.
L’excursió al Nord era amb bus. Allà vaig coneixèr a una japonesa una miqueta friki, i vàrem passar tot el dia xerrant…No ens enteniem gaire, però bueno la qüestió era practicar l’anglès.
Desprès d’aquesta magnífica excursió; sobretot per les vistes, vaig arribar a les 7 a l’alberg. Amb el temps just d’anar a l’estació de busos i agafar-ne un que em portès a Dublin, ja que tenia habitació reservada per la resta dels dies. Vaig arribat a quarts de 12, ja que el bus va venir amb retard i hi havien controls de policia.
Els següents dies els vaig passar rollo relax. Dissabte al matí vàrem anar a davant a l’Spire a ensenyar el que era l’11S als irlandesos, molt interessats per cert, en el nostre acte. Al vespre, la festa del catalansadublin va ser tot un èxit!!
…Però a l’endemà ningú s’aguantava… Diumenge de repòs…
Dilluns em vaig començar a plantejar que em quedaven pocs dies per tornar, i ja intentava aprofitar el poc temps que em quedava allí. Començava a enyorar la terra.
Al vespre, vàrem fer celebrar la Diada molt intensament i desprès vàrem anar a celebrar-la!
Dimarts, ja me’n tornava… ”
La darrera cosa que em falta afegir és que “fue bonito mientras duró”. Vull donar les gràcies a TOTS els catalansadublin per ser així amb mi i, sobretot, a la Noemí que és un angelet!!!
Salut!!
