Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
personatge incomprès de la constància, ésser d’excepció que porta bambes, massoquista pedestre, conqueridor del carrer, geni que trenca la banda, missatger de la victòria, aventurer de l’asfalt, heroi que sues la samarreta…
reflexes que marquen les nostres vides. Mirades, sentiments enmig de la foscor. Tot plegat fa que em senti bé en mi mateix. Fa que poguem arribar més enllà.
agafa’m de la mà. Mira’m fixament. Ipnotitzam amb la teva mirada.
Besa’m , mentre contemplem com es pon el sol una vegada més. Fes-ho lentament al ritme de la música.
Sensualment et trec la roba. Els teus cabells llargs cobreixen els teus pits nus.
La teva mirada innocent reflexa la teva timidesa.
Llavors, estirats al llit, t’agafo de la mà. Ens passem tota la nit acaronant-nos i besant-nos fins que surt el sol.
Et despertes quan sona el despertador amb la sensació d’haver descansat més del que tocava.
Decideixes estar-t’hi cinc minuts més…
Quan realment obres els ulls descobreixes que han estat 15 minuts: Merda!
tots dos sabíem que això no havia d’ésser res fàcil.
ara, gairebè dos anys desprès, encara sento aquella olor a girona a aquella peça de roba que em vas regalar. Una barreja de records i sentiments fan que s’em posi la pell de gallina.
Llegint allò que vaig escriure me n’adono, encara més, d’allò que vaig perdre. Encara que estiguem lluny, no hi ha dia que pensi en el que va passar i en el dia que ens vàrem dir adéu amb una emocionant abraçada. Desprès malgrat hagim parlat, no ha sigut el mateix.
Voldria que tot tornès a ser com abans, però cometriem un greu error. L’amor és molt cabrón.
simplement vull tornar a estar viu.
Avui era un dia que havia d’estar plantat a les 7 del matí a Sant Cugat.
No mhauria d’haver llevat. He arribat tard perquè a la primera m’he passat la sortida i he hagut de tornar a bcn per fer el mateix camí (cada vegada amb més trànsit perquè barcelona es despertava).
Magafen. Passo fred perquè ens fan posar a tots amb roba esportiva i sense mitjons. Els que ja acabaven deixaven la porta oberta perquè entrès el fred ( si, hi havia molt de curt).
“para colmo” em diuen que no faig 1,70 i que ja puc agafar les coses i marxar…
Ja us ho he dit. M’hauria d’haver quedat a casa.
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).
