això sembla que ja va…

perdoneu…però crec que m’estic obsessionant.

Com vam patir ahir…i encara queda la tornada !!

All at once
Jack Johnson

reflexes que marquen les nostres vides. Mirades, sentiments enmig de la foscor. Tot plegat fa que em senti bé en mi mateix. Fa que poguem arribar més enllà.

agafa’m de la mà. Mira’m fixament. Ipnotitzam amb la teva mirada.
Besa’m , mentre contemplem com es pon el sol una vegada més. Fes-ho lentament al ritme de la música.
Sensualment et trec la roba. Els teus cabells llargs cobreixen els teus pits nus.
La teva mirada innocent reflexa la teva timidesa.

Llavors, estirats al llit, t’agafo de la mà. Ens passem tota la nit acaronant-nos i besant-nos fins que surt el sol.

Et despertes quan sona el despertador amb la sensació d’haver descansat més del que tocava.

Decideixes estar-t’hi cinc minuts més…

Quan realment obres els ulls descobreixes que han estat 15 minuts: Merda!

tots dos sabíem que això no havia d’ésser res fàcil.

ara, gairebè dos anys desprès, encara sento aquella olor a girona a aquella peça de roba que em vas regalar. Una barreja de records i sentiments fan que s’em posi la pell de gallina.

Llegint allò que vaig escriure me n’adono, encara més, d’allò que vaig perdre. Encara que estiguem lluny, no hi ha dia que pensi en el que va passar i en el dia que ens vàrem dir adéu amb una emocionant abraçada. Desprès malgrat hagim parlat, no ha sigut el mateix.

Voldria que tot tornès a ser com abans, però cometriem un greu error. L’amor és molt cabrón.

simplement vull tornar a estar viu.

Avui era un dia que havia d’estar plantat a les 7 del matí a Sant Cugat.

No mhauria d’haver llevat. He arribat tard perquè a la primera m’he passat la sortida i he hagut de tornar a bcn per fer el mateix camí (cada vegada amb més trànsit perquè barcelona es despertava).

Magafen. Passo fred perquè ens fan posar a tots amb roba esportiva i sense mitjons. Els que ja acabaven deixaven la porta oberta perquè entrès el fred ( si, hi havia molt de curt).

“para colmo” em diuen que no faig 1,70 i que ja puc agafar les coses i marxar…

Ja us ho he dit. M’hauria d’haver quedat a casa.

Una cosa que tenim bastant en comú totes les persones, és que quan toca el despertador avisant-nos que hem d’anar a treballar, ens posem de mala llet.

Normalment l’apaguem amb mala hòstia i fem mitja volta al llit i ens hi estem cinc minuts més fins que algú (o un altre cop el despertador) ens torna a recordar que ens hem de llevar o farem tard.

Hi ha gent que prefereix dutxar-se al matí o la nit anterior. En el meu cas ho faig al matí per despertar-me i no anar  amb cara d’adormit a la feina.

La merda és que una vegada he esmorzat, comença un dia igual que la resta.

Estic flipant amb les ganes que té la gent de que es faci el ridícul a Eurovisió. L’altre dia vaig veure la publicitat que se li està fent al baile del chiki-chiki. El paper l’interpreta David Fernandez; el mateix que feia de “gilipollas”.

Això és televisió i el que la gent li agrada. Quant més malament i penós, millor per les companyies de televisió. Collons, la pasta que es deixa el món de l’humor. Es clar que el podriem definir de vàries maneres. Perquè la veritat, aquest paio no em fa gens de gràcia.

Potser preferiria que es presentes a eurovisió qualsevol dels que es presenten al tu si que vales, per exemple. Almenys valorarien el que fan, més que no pas aquest.