tots dos sabíem que això no havia d’ésser res fàcil.

ara, gairebè dos anys desprès, encara sento aquella olor a girona a aquella peça de roba que em vas regalar. Una barreja de records i sentiments fan que s’em posi la pell de gallina.

Llegint allò que vaig escriure me n’adono, encara més, d’allò que vaig perdre. Encara que estiguem lluny, no hi ha dia que pensi en el que va passar i en el dia que ens vàrem dir adéu amb una emocionant abraçada. Desprès malgrat hagim parlat, no ha sigut el mateix.

Voldria que tot tornès a ser com abans, però cometriem un greu error. L’amor és molt cabrón.

simplement vull tornar a estar viu.

Avui era un dia que havia d’estar plantat a les 7 del matí a Sant Cugat.

No mhauria d’haver llevat. He arribat tard perquè a la primera m’he passat la sortida i he hagut de tornar a bcn per fer el mateix camí (cada vegada amb més trànsit perquè barcelona es despertava).

Magafen. Passo fred perquè ens fan posar a tots amb roba esportiva i sense mitjons. Els que ja acabaven deixaven la porta oberta perquè entrès el fred ( si, hi havia molt de curt).

“para colmo” em diuen que no faig 1,70 i que ja puc agafar les coses i marxar…

Ja us ho he dit. M’hauria d’haver quedat a casa.

Una cosa que tenim bastant en comú totes les persones, és que quan toca el despertador avisant-nos que hem d’anar a treballar, ens posem de mala llet.

Normalment l’apaguem amb mala hòstia i fem mitja volta al llit i ens hi estem cinc minuts més fins que algú (o un altre cop el despertador) ens torna a recordar que ens hem de llevar o farem tard.

Hi ha gent que prefereix dutxar-se al matí o la nit anterior. En el meu cas ho faig al matí per despertar-me i no anar  amb cara d’adormit a la feina.

La merda és que una vegada he esmorzat, comença un dia igual que la resta.

Estic flipant amb les ganes que té la gent de que es faci el ridícul a Eurovisió. L’altre dia vaig veure la publicitat que se li està fent al baile del chiki-chiki. El paper l’interpreta David Fernandez; el mateix que feia de “gilipollas”.

Això és televisió i el que la gent li agrada. Quant més malament i penós, millor per les companyies de televisió. Collons, la pasta que es deixa el món de l’humor. Es clar que el podriem definir de vàries maneres. Perquè la veritat, aquest paio no em fa gens de gràcia.

Potser preferiria que es presentes a eurovisió qualsevol dels que es presenten al tu si que vales, per exemple. Almenys valorarien el que fan, més que no pas aquest.

Darrerament he estat pensant en si és bona idea deixar d’escriure o seguir. La veritat és que arriba un punt en que no t’acabes de decidir.

En aquest blog hi han els tres darrers anys de la meva vida. I deixar que tot això s’esfumin quan deixi de pagar el domini em sembla un final bastant injust.

todavia no estás, pero te huelo.

Segueix »

Avui he decidir que ficaré un anunci a la secció de contactes d’algun diari.

“Noi busca noia fisioterapeuta per a relació espontánia o contínua, depenent del calendari de curses. Preferentment es busca amb coneixements sobre trencaments i molèsties de cadera i esquena. Sería millorable si es poguès pagar amb espècies o amb barretes energètiques.

Rahó aqui. ”

S’acosta la pre-campanya electoral i, ara més que mai, es dediquen a prometre i prometre coses que ells mateixos saben que són mentida.

Una interminable preprepre-campanya en la qual tot és maravellós i bonic. Es veu que ens donaràn molts diners! Això serà fantàstic!!… I nomès per votar-los!

Personalment em sembla ridícul com enganyen a la gent i com els hi compren el vot d’una manera “elegant”. Ara nomès queda que ens redueixin la jornada laboral a cinc hores, fent tres dies de festa a la setmana i cobrant tres vegades més. (com ha dit el basté aquest matí) .

No se si ho heu vist pero a youtube se n’ha muntat una impresionant amb això dels videos electorals. Per llei, els polítics nomès tenen dret a emetre bastants pocs videos electorals per televisió (ara no ho sé exacte). Doncs amb el fenòmen del video per internet estàn fent una campanya paral·lela. Però a la festa s’hi apunten tots: socialistes, peperos,…

Està clar que estem en una espanya de pallassos, on importen més les formes que no els fets. I on les bronques van rebotant i rebotant fins que arriben al pobre senyor de l’AVE que nomès se n’encarrega de fer la mescla.

Tots sabrem que passarà desprès de les eleccions, així que per a què donar-hi tantes voltes?